Presentació de Josep Pons, ambaixador i membre del Comitè executiu del Moviment Europeu

A la seva intervenció va destacar la importància i rellavància de l'acte pel Moviment Europeu i per la societat balear. Va destacar l'estreta col·laboració amb el Govern de les Illes Balears i l'agraïment molt especial envers Rafel Ferragut que va fer extensiu a l'equip de l'Auditòrium per la seve eficaç col·laboració.

Va deixar palesa constància de l'agraïement envers Felipe González, Miquel Roca i Abel Matutes i també a Lluís Morell, que acceptaren participar a l'acte i pel compromís envers el projecte europeu i la memòria de Fèlix Pons. Lamentà l'absència d'Abel Matutes i de qui es projectà un missatge de salutació que havia remès.

Conversa de Rosa Paz amb Felipe González i Miquel Roca

Després d'escoltar unes reflexions que feren Manuel Marín i Marcelino Oreja amb motiu del 30è aniversari, Rosa Paz va planteja com fórem rebuts a Europa i la circumstància de coincidir els llargs mandats de Felipe González, Helmut Kohl i François Mitterrand

Miquel Roca va destacar que l'adhesió a Europa tenia una importància extraordinària perquè era la validació democràtica de l'experiència espanyola. La transició requeria dos tipus de suport en aquell moment, el de la pròpia ciutadania, però també el suport exterior era una cosa molt important.
I l'aportació que Espanya i el seu Govern, i Felipe González van fer, va ser fonamental en aquell moment per a Espanya, però sobretot per a Europa.

Felipe González va explicar que a Europa hi havia dues dimensions, una que podríem anomenar vertical (més conservadors o més socialdemòcrates) i una altra més horitzontal, que és més vocació europeista o menys. I això era molt més determinant. Va indicar que els compromisos i complicitats entre Alemanya, França i Espanya van permetre una empenta molt important en la integració sota l'impuls de les iniciatives de Jacques Delors.

Felipe González va ser rotund en afirmar que Europa està en una cruïlla decisiva i no té gaire temps i el primer que s'ha d'aprendre d'aquesta situació europea és que Donald Trump no respectarà més que qui es faci respectar i amb dificultat.

Coincidint que la situació és alarmant Miquel Roca és taxatiu: no hi ha escapatòria, cal fer alguna cosa, el que no pot ser és que estiguem dubtant. No hi ha cap dubte sobre el que pensa Trump, no hi ha cap dubte sobre allò que pensa Putin, no hi ha cap dubte sobre el que pensen els grans actors. Escolteu, i vostès pensen? Perquè alguna cosa caldrà fer per construir una resposta que guanyi la primera batalla més important que els europeus creguin a Europa.

Per a FG a Europa no li queda més remei que anar pel camí de construir la pròpia autonomia. També en defensa, que és un dels temes més delicats. No es tracta de fer deu projectes, cinc projectes de defensa i cadascú que vulgui fer el seu campió nacional. Hem de fer una política de defensa amb un esforç de conjunt.

Col·loqui d'Andreu Manresa amb Felipe González, Miquel Roca i Lluis Morell

Cloenda de Margalida Prohens, presidenta de les Illes Balears