Presentació del Consell de les Illes Balears del Moviment Europeu

Salutacions cordials a totes les persones que formeu part o seguiu el Moviment Europeu de les Illes Balears:

Ja fa més de tres anys que vam presentar públicament el Consell de les Illes Balears del Moviment Europeu. L'organització havia nascut impulsada per un grup de dones i homes de les nostres Illes que volíem contribuir a enfortir la integració europea, treballant per una Europa unida però respectuosa amb la diversitat dels seus pobles, autònoma, i basada en el respecte als drets humans, la pau, la democràcia, la igualtat, la llibertat, la solidaritat i la justícia social.

Sense voler havíem escollit per fer la presentació un dia tristament històric: el 24 de febrer del 2022, el mateix dia que Rússia va començar a envair Ucraïna. Just a l'inici de l'acte, que va tenir lloc al Parlament de les Illes Balears, va arribar la notícia que Vladímir Putin havia anunciat el llançament immediat d'una “operació militar especial” sobre Ucraïna. Volia desmilitaritzar una nació sobirana amb la qual compartia història i cultura, evitar que entres a l'OTAN i forçar-la romandre dins l'òrbita d'influència del Kremlin. Atacant des de diversos fronts, l'objectiu era conquerir Kíev en qüestió de dies, però la resistència ucraïnesa va frustrar aquest pla inicial i va convertir la guerra en un conflicte prolongat.

Des de llavors, s'han viscut episodis especialment tràgics, com el setge de Mariúpol, ciutat situada a la riba de la mar d'Azov, amb la dramàtica defensar la planta siderúrgica d'Azovstal on els darrers ucraïnesos de la resistència s'havien atrinxerat, o la massacre de Bucha, un suburbi de Kiev que en ser recuperat per l'exèrcit ucraïnès es va comprovar que molts civils havien estat brutalment assassinats. Durant aquest temps milers de persones han perdut la vida, moltes ciutats han quedat arrasades, hi ha milions de persones desplaçades, vides destorçades, i famílies separades amb un futur incert. Tres anys després el conflicte segueix, sense que s'auguri una resolució clara.

Malauradament, aquesta no és l'únic conflicte armat que s'està lliurant a les portes de la UE. L'atac que Hamàs va perpetrar el 7 d'octubre del 2023 contra Israel, prenent com a ostatges a més de cent civils innocents ha provocat una represàlia militar d'Israel sobre el poble palestí de la Franja de Gaza sense precedents. Desenes de milers d'éssers humans, molts d'ells nens i nenes, dones i persones grans han mort assassinats per l'exèrcit, per la fam provocada i per la manca de medicaments, crims que suposen una clara violació del dret internacional humanitari per part de Netanyahu i el seu govern que han provocat el rebuig i la indignació de una part molt important i representativa de la comunitat internacional. La magnitud de la tragèdia i les característiques pròpies del conflicte fan impossible preveure el seu desenllaç.

Durant el temps transcorregut des de la seva posta en marxa, el Moviment Europeu a les Illes Balears ha estat un membre actiu de Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu (vinculat al Moviment Europeu Internacional) participant en les seves iniciatives i organitzant-ne de pròpies. Hem muntat jornades, conferències i reunions de primer nivell per tractar els esdeveniments i els temes més d'actualitat a la UE, hem impulsat premis d'investigació i hem, publicat articles, pòdcasts i un butlletí, en col·laboració amb institucions com la UIB i el seu Consell Social, el Parlament de les Illes Balears i el Govern de les Illes Balears, i amb entitats com el Cercle d'Economia de Mallorca, i la Fundació Rubió.

Tot això ha estat possible gràcies a la feina de molta gent, però especialment la dels meus companys i companyes del Comitè Executiu a qui vull reconèixer i agrair la seva bona feina i dedicació.

Per assolir els objectius de la nostra organització considerem important també commemorar els esdeveniments que han estat crucials per la integració europea, perquè celebrar un aniversari és sempre una invitació a recordar, revisar el que després ha succeït i destacar, recuperar i divulgar la memòria de les persones que el van fer possible i l'empremta deixada al nostre patrimoni col·lectiu.

Aquest any hi ha un fet molt rellevant per commemorar: els quaranta anys de la signatura del Tractat d'adhesió d'Espanya a les llavors anomenades Comunitats Europees. Va ser un èxit polític, que es va produir després d'un procés d'adhesió no exempt de dificultats i molt vinculat a la transició democràtica d'Espanya, que va suposar un gran pas en la transformació del nostre país sobre la base d'uns valors que, encara avui, cal preservar i defensar.

Aquest esdeveniment transcendental va tenir lloc el 12 de juny de 1985 essent Felipe González el president del govern d'Espanya, Fernando Morán ministre d'exteriors, Manuel Marín secretari d'estat i Gabriel Ferrán ambaixador representant permanent davant de les institucions comunitàries. Les signatures de tots ells figuren al text original del Tractat que es conserva a la Secretaria General del Consell a Brussel·les.

El Moviment Europeu de les Illes Balears ha volgut commemorar aquest 40è aniversari amb un cicle de conferències impartides per protagonistes i estudiosos destacats d'aquell moment històric, per reprendre consciència de la seva rellevància i recordar els qui van treballar amb il·lusió per fer-ho possible.

Les associacions permeten que les persones es reconeguin en les seves conviccions, persegueixin activament els seus ideals, duguin a terme tasques útils, es facin sentir, tinguin influència i provoquin canvis. Són els pilars fonamentals d'una societat democràtica i plural, perquè enfortint les estructures democràtiques a la societat contribueixen a reforçar les institucions democràtiques i a preservar la diversitat cultural, política i social de la societat civil.

Per això, com a presidenta del Moviment Europeu de les Illes Balears i en nom de tota la Junta Directiva vull demanar-vos, una vegada més, la vostra participació i col·laboració. Ho podeu fer aportant idees, propostes, suggeriments, i col·laborant amb la seva posada en marxa; també manifestant opinions, reflexions i pensaments que, lliurement i democràticament, portin a fomentar i a aprofundir les relacions entre persones, pobles, nacions i regions d'una Europa que desitgem cada vegada més forta, unida i autònoma.

Us hi esperem

Teresa Riera
Presidenta